El Museu d’Art Contemporani Gas Natural Fenosa (MAC) inaugura avui l’exposició “This is not an exit” (Això no és una sortida), la nova proposta expositiva de la parella artística Muntean/Rosenblum, formada per l’austríac Markus Muntean i la israeliana Adi Rosenblum.
El MAC presentarà, fins al 16 de setembre vinent, les obres més recents de la parella artística, entre les quals es troben dues sèries noves: la primera, Self(ie) series, es compon de diferents retrats fets a partir de selfies dels protagonistes, i confronta conceptualment dues actituds diferents. La segona sèrie utilitza imatges extretes de vídeos que tenen més de cent mil visites a Youtube, coneguts com a Viral Videos.
El títol de l’exposició, “This is not an exit”, prové de l’última frase de la novel·la de Brest Easton Ellis, American Psycho (1991), i al·ludeix al propòsit del corredor de parkour –una pràctica esportiva que consisteix a desplaçar-se, superant obstacles, pel medi urbà o natural– de trobar un camí. Muntean/Rosenblum veuen en el parkour un equivalent al treball dels artistes contemporanis, que també imaginen solucions per travessar i superar contextos determinats, reflexionar i prendre decisions.
Markus Muntean (Graz, Àustria, 1962) i Adi Rosenblum (Haifa, Israel, 1962) formen parella artística des del 1992. Viuen i treballen entre Viena, Londres i Tel Aviv. El 1995 van fundar Bricks & Kicks, un dels primers espais expositius regentats per artistes a Viena, que va funcionar fins al 1998. Muntean/Rosenblum són reconeguts internacionalment per una obra de naturalesa conceptual que barreja referències a la història de l’art amb d’altres a la cultura popular. L’any 2001, el binomi artístic van rebre el prestigiós Premi Ciutat de Viena d’Arts Visuals.
Després d’exposar en algunes de les sales més prestigioses del món, com la Tate Britain de Londres o el MoMa (Museum of Modern Art) de Nova York, Markus Muntean i Adi Rosenblum arriben al MAC, a la Corunya, amb el seu nou projecte que enfronta raó i imaginació: contempla les coses d’una manera lògica i equilibrada, mentre que les contraposa a un present caòtic i dolorós.
Segons explica la directora del MAC, Carmen Fernández Rivera, “aquests artistes, que han desenvolupat un estil únic amb una única signatura, representen els personatges de les seves obres buscant l’ambigüitat entre la banalitat absoluta i el pathos espiritual i s’apropien d’un llenguatge clàssic.”
“This is not an exit”, el parkour arriba al Museu
La pintura constitueix un dels aspectes centrals del treball de Muntean/Rosenblum, però la seva pràctica és més complexa, i inclou grans instal·lacions amb elements escultòrics, on tenen lloc performances i es projecten pel·lícules, a més de fer també dibuixos, collages amb textos, o fotografies. Les seves pintures presenten majoritàriament grups de personatges joves en situacions ocioses i aparentment avorrits o malenconiosos, que oscil·len entre el fet quotidià i familiar, i el misteriós i ambigu. Aquestes situacions succeeixen en habitacions, espais públics o paisatges. Les postures que adopten els seus personatges provenen tant de revistes de moda com de la història de la pintura europea, del Renaixement al segle XIX, per la qual cosa la seva aparença final, en presentar situacions en transcurs i no finalitzades, és teatral, com un fotograma d’una pel·lícula.
Les seves pintures estan emmarcades per vores blanques com si fossin les vinyetes d’un còmic i, a la part inferior, hi situen frases no relacionades directament amb l’escena que acompanyen, cosa que suggereix nous nivells de significació i que de nou els atorga també un aire de còmic en incorporar textos. Aquestes frases o aforismes han estat extretes de llibres d’autors prestigiosos, i de les quals tenen un gran arxiu. Això, a més de subratllar, literalment, que la imatge s’ha de llegir o interpretar, també fa que el que es representa no sigui jeràrquicament el més important de l’obra, igual que ho és que aquesta es presenti, de vegades, en el context d’instal·lacions específiques.
Les pintures de Muntean/Rosenblum no tenen títol, encara que porten entre parèntesi el principi de les frases que incorporen, la qual cosa suggereix que es tracta d’una mera forma d’identificació. Aquesta manca de títols més explicatius subratlla de nou l’ambigüitat perseguida. D’altra banda, hi ha pintures policromades, no del tot naturalistes, i d’altres en blanc i negre. Això, a més d’una nova referència al cinema i a la fotografia, atorga a les imatges, atesa la seva artificialitat, una ambigüitat temporal.
L’obra de Muntean/Rosenblum constitueix una mena de ciència de la imatge aliena a simplificacions historiogràfiques, formalistes o iconològiques. Es preocupen més pel sentit de les coses i considerant el poder de les imatges i com aquestes es transformen al llarg del temps per constituir de forma laberíntica una mena de memòria col·lectiva. Muntean/Rosenblum contemplen les coses d’una manera racional i equilibrada, però compaginen aquesta actitud amb una identificació completa amb el present que pot ser caòtica i dolorosa, tensant així raó i imaginació. Aquesta tensió, que dona a la seva obra una característica d’irresolució, i malestar fins i tot, és el que les fa tan atractives i estimulants.
Museu d’Art Contemporani Gas Natural Fenosa (MAC)
El Museu d’Art Contemporani Gas Natural Fenosa (MAC) és un centre multidisciplinari de cultura contemporània, un espai dinàmic, flexible i obert, que combina l’activitat expositiva amb la integració i participació ciutadana, a fi d’estimular la creació artística dins de tots els àmbits culturals.
Al llarg dels anys, el MAC s’ha consolidat no solament com a seu expositiva, sinó també com un lloc de trobada per a artistes, aficionats i públic, i ofereix un ampli programa d’activitats culturals, educatives, socials i artístiques que inclou exposicions temporals, cicles de conferències, tallers per a escolars i per a professionals.
La Fundació Gas Natural Fenosa ha reorientat la seva activitat cap a temes més socials, i per això l’empresa ha agrupat totes les activitats culturals i les ha integrat a l’entitat. Així, el Museu d’Art Contemporani passa a formar part de la Fundació Gas Natural Fenosa, que ja té el Museu del Gas, a Sabadell, i el Museu de la Central Hidràulica de Bolarque, a Guadalajara.
