El director executiu adjunt de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE), Paul Simons, ha participat avui en el seminari “Transicions energètiques. Un repte mundial”, organitzat per la Fundació Naturgy a Madrid, en l’acte d’obertura del qual ha participat el secretari d’Estat d’Energia, José Domínguez Abascal..
Simons ha afirmat que “les transicions energètiques en les pròximes dècades es basaran en la ponderació de cada país de les seves respectives preocupacions en matèria de seguretat energètica, sostenibilitat i creixement econòmic”, i ha remarcat que “l’acord de París i el Llibre de Regles de la COP24 requeriran esforços significatius en eficiència energètica i energies renovables”.
El director adjunt de l’AIE, organisme mundial de referència en matèria energètica, ha assegurat que “el ràpid creixement de l’electricitat implica grans oportunitats, però els dissenys del mercat necessiten proporcionar electricitat i flexibilitat perquè les transicions segures siguin viables”. “És necessari fer més ús de la bioenergia, eòlica, solar i altres energies renovables més enllà del sector elèctric, incloent l’ús de combustibles i matèries primeres basades en l’hidrogen”, ha dit. Segons Simons, “les transicions energètiques són complicades a tots els països i es necessita molt suport. No hi ha una solució ideal perquè cada país té una realitat diferent”.
El secretari d’Estat d’Energia, José Domínguez Abascal, en l’acte d’obertura de la jornada, ha afirmat que “el Pla nacional integrat d’energia i clima que s’acaba d’enviar a la Comissió Europea preveu un ambiciós pla d’implantació d’energies renovables, perquè entenem que són les fonts d’energia més barates per a Espanya. És un camí bo per al nostre país i la iniciativa privada està disposada a transitar-lo”.
Per la seva banda, el president de la Fundació Naturgy, Rafael Villaseca, ha subratllat que “diversos estudis del World Energy Council i de l’AIE indiquen que la transició energètica és ja un fenomen mundial que té, tanmateix, motivacions i ritmes de desenvolupament diferents a cada país, en funció d’aspectes com la demanda energètica, els recursos energètics propis, el mix elèctric existent i el nivell de desenvolupament de la innovació tecnològica”. “Si els objectius i els motius són diferents, també ho són les polítiques dels governs, i els riscos i oportunitats que es plantegen a cada país. Això és important, ja que les polítiques governamentals constitueixen el driver fonamental de la transició energètica”, ha afirmat Villaseca.
Els casos d’Alemanya i França
Per tractar el cas concret de transició energètica a Alemanya, hi ha participat el professor titular de l’European School of Management and Technology (ESMT Berlín), Christoph Burger. L’expert ha detallat que el país va iniciar l’Energiewende, l’anomenada transició energètica, a començaments de la dècada de 1990. “Avui, uns 30 anys després, el 95% de la població continua donant suport a l’expansió de les energies renovables. Tanmateix, critiquen que l’Energiewende no és prou ràpida, però sí massa costosa, caòtica i injusta”.
Burger ha donat a conèixer els resultats d’una anàlisi de vuit països i set models de negoci, que “indicaran els principis de governança, els nous models de negoci i les competències bàsiques per a un futur energètic incert”. Entre aquestes competències hi ha la digitalització, el customer-centricity o les associacions i serveis combinats.
La directora del Programa Clima de l’Institut de Desenvolupament Sostenible (IDDRI), Lola Vallejo, ha presentat el marc legislatiu de l’acció climàtica a França, així com una avaluació dels progressos realitzats en la reducció de les emissions de carboni en sectors clau com l’energia o el transport. Vallejo ha explicat que “França s’ha fixat per llei l’objectiu de reduir el 80% de les seves emissions respecte al 1990 (2015), juntament amb un sistema de pressupostos quinquennals de carboni. Després de la seva elecció, el ministre de Medi Ambient de Macron es va comprometre amb el país a assolir la neutralitat de carboni per al 2050 en el seu Pla climàtic (2017)”.
“Actualment, França està actualitzant la seva estratègia a llarg termini per reduir les emissions. En els últims dos anys, les emissions han augmentat, per la qual cosa el govern està adoptant mesures per triplicar l’ús de l’energia eòlica i quintuplicar el de l’energia fotovoltaica,” va afegir.
EEn la sessió de tancament de la jornada, el director general de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), Joan Herrera, ha posat de relleu el repte “extraordinari” de la transició energètica, ja que “som la primera generació que veurà els efectes del canvi climàtic i l’última generació que pot evitar-los. Tenim una responsabilitat moral. El canvi climàtic és el principal repte de la humanitat en el segle XXI. Així mateix, va apostar pel vessant energètic i va posicionar l’objectiu de la transició com a “maneta de canvi que ens permet reverdir l’economia i reindustrialitzar Espanya. Si hi ha una oportunitat per a aquest país, és la transició energètica”.
Per la seva part, el director general de la Fundació Naturgy, Martí Solà, va afirmar que “és important que l’elaboració de l’estratègia de transició energètica a Espanya tingui en consideració la garantia de subministrament, un cost competitiu a escala mundial i un impacte ambiental assumible dins dels acords internacionals firmats per Espanya”.
Fundació Naturgy i la seva vocació formativa i de sensibilització de la societat
Aquest seminari forma part de les activitats de formació que la Fundació Naturgy duu a terme en diferents ciutats espanyoles sobre temàtiques relacionades amb l’energia i el medi ambient, amb l’objectiu de promoure l’ús racional dels recursos energètics i fomentar un desenvolupament sostenible. La Fundació Naturgy, fundada el 1992 per la companyia energètica, també desenvolupa programes d’acció social, tant en l’àmbit nacional com en l’internacional, incidint especialment en actuacions destinades a pal·liar la vulnerabilitat energètica. En l’àmbit cultural, promou accions orientades envers la preservació i la difusió del patrimoni històric del sector del gas i l’electricitat.
