Si Espanya desenvolupa tot el seu potencial de producció de gasos renovables, podria arribar a reduir uns 35 milions de tones de CO2, és a dir, més del 10% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle previstes per a l’any 2030. Aquest valor equival al CO2 que emet tot el parc de turismes en un any o el que va absorbir tota la superfície forestal d’Espanya el 2017.
Aquesta és una de les dades que aporta el nou estudi de Fundació Naturgy ‘Los gases renovables. Un vector energético emergente’. La publicació aborda, des d’una perspectiva tècnica, econòmica i ambiental, el desenvolupament dels gasos renovables a Espanya.
Els seus autors, el doctor enginyer industrial i professor emèrit d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Politènica de Cataluña (UPC), Xavier Flotats, i l’enginyer de Camins de la UPC i expert assessor ambiental, en gestió de residus i desenvolupament sostenible, Álvaro Feliu, consideren que el nostre país té un elevat potencial de producció de gasos renovables.
Per la banda baixa equivaldria a la quarta part de la demanda actual de gas a Espanya, però “podria cobrir-se fins a un 65% de la demanda actual de gas natural amb aquest tipus de gasos, sempre que s’impulsi el seu desenvolupament de forma decidida i sense més demora”, explica Flotats.
Els gasos renovables contribueixen de forma significativa a la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i a la gestió de residus, i resulten clau en el nou paradigma de l’economia circular i la descarbonització del sistema energètic. En aquest sentit, poden contribuir de forma activa a l’Estratègia Espanyola d’Economia Circular aprovada aquesta mateixa setmana pel Govern espanyol. “Tot i que a Espanya li queda encara camí per recórrer, compta amb un notable potencial en aquest terreny, fonamental per a la consecució dels objectius de lluita contra el canvi climàtic”, explica Flotats.
Per al seu desenvolupament, els autors coincideixen en què són necessàries polítiques decidides que n’incentivin l’ús i la implantació. Aquest vector energètic serà, en el futur, un agent actiu com a font d’energia renovable, facilitant la integració dels sistemes gasistes i elèctrics, donant suport a la gestió eficaç dels residus i contribuint a l’economia circular.
Una de las mesures més rellevants para promoure’n la implantació té a veure amb el mecanisme de garanties d’origen, del que ja disposen la major part dels països europeus. Tot i que a Espanya encara no opera, està prevista la seva implantació en el projecte de Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica presentat pel Govern recentment.
“La posada en marxa a Espanya d’aquest sistema de certificació per a productors, intermediaris i consumidors és imprescindible per al desenvolupament del mercat i hauria de ser una realitat el més aviat possible, sense esperar a la transposició de la directiva d’energies renovables, el termini de la qual finalitza el juny del 2021”, destaca Feliu.
La posició d’Espanya respecte de la UE
Desenvolupar el potencial d’Espanya passa per donar un impuls definitiu als gasos renovables, que permeti assolir el nivell que ja tenen altres països europeus, especialment pel que fa al biometà. Al nostre país, una quantitat important de residus orgànics biodegradables i de biomassa agrícola i forestal (prop del 40% de la superfície espanyola està ocupada per boscos) no s’explota de forma adequada.
A Europa hi ha instal·lades més de 540 plantes de producció de biometà, mentre que a Espanya només n’hi ha una. En concret, el 66% de les plantes (357) se situen en només tres països: Alemanya (líder amb 195 i el 50% de la producció europea), Regne Unit i Suècia, mentre que a països com a França, Itàlia, Holanda o Dinamarca ja hi ha mesures que n’estan impulsant el desenvolupament.
D’altra banda, de forma coherent amb els objectius previstos de producció d’electricitat d’origen renovable tant a Espanya como a la resta d’Europa, la producció d’hidrogen, bé sigui per a ús local o per a la seva injecció en les infraestructures de gas, s’ha de desenvolupar, tal i com s’està començant a fer en altres països de l’entorn de la Unió Europea, donat el seu potencial com a vector energètic en el procés de transició energètica.
Segons l’anàlisi realitzada per Flotats i Feliu, Espanya hauria de focalitzar els seu esforç tenint en compte les seves condicions climàtiques, disponibilitat de recursos i el sistema gasista existent. “El sector gasista en el seu conjunt s’ha de continuar involucrant en el desenvolupament tecnològic necessari, i les administracions publiques competents han de donar suport a aquesta tasca i crear un marc regulador estable i suficient per permetre la viabilitat econòmica a llarg termini de les empreses inversores”, segons Feliu.
“El sector de l’energia ha d’implantar en tota la cadena de valor les mesures adequades per a la descarbonització, al mateix temps que salvaguarda la competitivitat de l’economia i la seguretat del subministrament”, afirma Flotats. “Addicionalment, altres sectors responsables d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, com ara l’agricultura, ramaderia, gestió de residus o determinats processos industrials, també han de modificar la seva activitat o adoptar tecnologies que minimitzin les seves emissions i produeixin recursos renovables”, conclou.
En el marc de l’agenda 2030 de la UE i del Pacte Verd Europeu com a full de ruta per a la descarbonització de l’economia el 2050, la producció i l’ús d’energia té un paper central. Respecte d’aquesta qüestió, un sistema energètic europeu descarbonitzat integrarà els sistemes de l’electricitat i el gas. Per això, la Comissió Europea i els Estats membres hauran de proporcionar els senyals adequats als inversors, aprofitar tot el potencial dels sistemes existents, i facilitar el finançament i la innovació tecnològica per contribuir d’aquesta manera als exigents objectius de descarbonització, segons indiquen els autors de l’estudi.
Fundació Naturgy
Aquest nou informe forma part de les activitats que la Fundació Naturgy realitza sobre temàtiques relacionades amb l’energia i el medi ambient, des del debat seriós i rigorós, amb l’objectiu fonamental de promoure l’ús racional dels recursos energètics i fomentar un desenvolupament sostenible. La Fundació, fundada el 1992 per la companyia energètica, també desenvolupa programes d’acció social, tant en l’àmbit nacional com internacional, incidint especialment en actuacions destinades a pal·liar la vulnerabilitat energètica.